En el passat Ple extraordinari del mes de novembre, dedicat exclusivament a la modificació de les ordenances fiscals, es va aprovar aquesta mesura amb els 4 vots en contra de la CUP i l’abstenció d’ERC.

“Com que feia dos anys que no havíem fet cap modificació, enguany s’apujaran un 2% algunes taxes”, aquesta va ser l’argumentació que se’ns va donar al passat Ple per explicar-nos l’augment del 2% que s’aplicarà a partir d’ara a un nombre elevat de taxes municipals.

Això vol dir, que l’any 2019 els bellpugencs i bellpugenques pagaran: 9,20 euros en comptes de 8,80 per la taxa del cementiri i 1.020 euros en comptes de 1.000 pels nínxols municipals; 88 euros en comptes de 86 per la taxa d’escombraries; 50 euros en comptes de 48,5 pels guals; 60 euros en comptes de 57 per l’abonament familiar de les piscines o  4,5 euros enlloc de 4 per l’entrada a la piscina, entre d’altres.

La CUP vam votar-hi en contra, no perquè estiguem de forma sistemàtica en contra de les propostes del PDECAT o perquè estiguem en contra de pujar els impostos, sinó perquè estem en contra de fer-ho d’una forma aleatòria, injustificada i indiscriminada. Per a nosaltres, fer política vol dir aplicar una lògica, planificació i criteri a les polítiques municipals i aquí, no n’hi ha hagut cap ni una.

D’altra banda, però, sí que s’ha aplicat una rebaixa de l’IBI als immobles de naturalesa rústica, que ara serà del 0,65% en comptes de 0,75%, ja que els propietaris de finques - des de fa dos anys - han de pagar no només pel terreny, sinó també per la construcció i això, els ha suposat una pujada substancial dels impostos.

Davant de tot això, la pregunta que ens fem és: de la mateixa manera que l’Ajuntament ha pensat una mesura compensatòria per aquest perfil concret, perquè no ho fa amb la resta de la població? No en saben o no en volen saber?

El primer any que vam entrar al consistori, vam demanar poder participar de l’elaboració de les ordenances fiscals i se’ns va convocar a una reunió prèvia al Ple, on la CUP vam fer una proposta de taxes fiscals més justes que tenien en compte criteris de progressivitat.

La nostra proposta de mesures fiscals intentava descarregar la classe treballadora del sosteniment de les arques públiques i proposava fer recaure més pes sobre qui més recursos té d’una forma justa i equitativa. A més, també  incloïa certes bonificacions per aquelles persones o activitats que suposaven un benefici col·lectiu, com per exemple en qüestions mediambientals.

Tot i que les propostes s’ajustaven perfectament a la legalitat vigent i permetien a l’ajuntament continuar recaptant els impostos suficients, aquestes no es van acceptar i des d’aleshores, hem vist com els darrers dos anys des de l’Ajuntament no s’ha fet absolutament res, fins ara, que s’ha aplicat una pujada general del 2%.

Un any més, doncs, hem de lamentar que l’Ajuntament hagi perdut novament l’oportunitat de fer unes ordenances fiscals més justes, ja que són una de les eines principals que tenen els consistoris per tal de redistribuir la riquesa.

I com no, lamentem que es continuï sense una via de comunicació amb la ciutadania on s’informi d’aquestes polítiques i decisions que afecten al dia a dia de les persones.

Aquestes són, les nostres propostes per una fiscalitat més justa!