Neus Tur, portaveu del comitè de suport a la vaga indefinida a les Illes creat a Barcelona, va començar la xerrada contextualitzant els antecedents a la vaga. La mallorquina va explicar que des que Bauzá va arribar al govern hi havia hagut una resposta ciutadana espectacular, forjada des de la societat civil i no capitanejada ni per sindicats ni per partits polítics. Tot i que la gran manifestació del 29 de setembre és la més coneguda, prèviament ja hi havia hagut mobilitzacions en contra de les polítiques espanyolistes de la nova cúpula del PP Balear com la vaga de fam de Jaume Bonet o la manifestació de cinquanta mil persones contra la nova llei de la funció pública i en defensa del català com a llengua materna i pròpia de les Illes Balears. Arran de tot això, s'havien creat moltes plataformes, entitats de defensa de la llengua i hi havia hagut una revifada del sentiment identitari que va desembocar en la vaga indefinida.

'Passi el que passi, la lluita ja està guanyada' així de contundent i optimista es va expressar Marcel Pich, membre també del col·lectiu de suport de l'Assemblea de docents de Mallorca. Des del seu punt de vista, passi el que passi a partir d'ara, la mobilització contra el TIL (Tractament Integrat de les Llengües) ja es pot considerar un èxit per tres motius:  ha posat de manifest que una estratègia com la vaga indefinida, lluny de ser un sistema massa radical o obsolet, és una eina útil i efectiva si es perd la por i es fa de forma massiva; ha aconseguit unir la comunitat educativa i els pares i les mares i ha demostrat que els Països Catalans no és un concepte tan inexistent, ja que quan des del PP s'ha atacat directament a un tret tant identitàri i comú com és la llengua, no només la societat de les Illes s'ha manifestat clarament sinó que ha desvetllat un moviment de suport increïble arreu del principat i el País Valencià en forma de concentracions, manifests i ajuts econòmics mitjançant donatius a la 'caixa de resistència'.

Neus i Marcel van deixar clar que l'abandonament de la vaga indefinida no significava que els docents haguéssin deixat la lluita, sinó que havien canviat l'estratègia ja que, aconseguides com a mínim algunes de les seves reivindicacions, consideraven que per responsabilitat havien de tornar a les aules ja que, al cap i a la fi, els més perjudicats si l'allargava eren els i les alumnes.

A l'espera de saber com avançarà tot plegat, els membres de la plataforma de suport estaven segurs que el TIL no s'acabaria aplicant perquè els docents desobeïrien aquesta llei tan injusta i maquiavèlica.