Article publicat a Lo Pregoner del 21 de novembre

En contra de la nostra sobirania i seguretat alimentària, el Parlament Europeu ha rebutjat permetre que els estats membres prohibeixin, als seus territoris, la venda d'aliments i pinsos transgènics que estiguin permesos al conjunt de la UE. Un dels arguments favorables a aquesta votació ha estat la de la Comissió de Medi Ambient que diu que aquesta possibilitat de prohibició exigiria tornar a establir controls fronterers i suposaria un retrocés als avanços cap al mercat interior i la unió duanera. Aquests arguments tan poc ambientals són els que han servit d’excusa perquè la UE torni a legislar a favor dels cultius i els aliments transgènics i, per tant, dels interessos de les grans multinacionals de llavors i dels tractats entre la UE i EEUU, el TTIP.

A Catalunya, aquests pinsos són bàsicament (però no només) per alimentar un sistema porcí totalment desequilibrat i exagerat, que representa un llast pel territori i la nostra sobirania alimentària. Afavoreix una agroindústria exportadora que contamina rius, aqüífers i persones, i aniquila un model de pagesia necessari que hauria de vertebrar el territori i la nostra alimentació. El debat sobre el cultiu de transgènics també va tenir repercussió a principis d’aquest mateix any, quan es va decidir que els països que volguessin vetar els organismes genèticament modificats (OGM) al seu territori no podien fer servir arguments de salut, sinó que ho haurien de justificar al·legant causes com l’ordenació urbanística i territorial o l’impacte socioeconòmic.

França, que té prohibit el cultiu de blat de moro transgènic, argumentava que “segons dades científiques fiables i molt recents, el cultiu de llavors de blat de moro MON 810 presenta greus riscos per al medi ambient, així com perill de propagació d’organismes nocius convertits en resistents”. No obstant, amb França i Alemanya per una banda - com a opositors a aquest tipus de cultius - i Espanya i Regne Unit per l’altra - com a defensors-, la UE ha obert la porta a poder plantar més cultius, a part del MON 810 i la patata amflora (els dos permesos fins ara). Aquesta normativa ha eliminat la possibilitat que els països s’acullin a la clàusula de salvaguarda que ha permès als governs,fins avui, respondre a les legítimes preocupacions ciutadanes per qüestions de salut i medi ambient. La normativa que es va aprovar el gener de 2015, ni tan sols menciona el principi de precaució i deixa clar de nou que qualsevol prohibició està supeditada a les normes internacionals.

Per Monsanto, l'única empresa que opera ara a Europa amb el seu blat de moro transgènic, la mesura encara es queda curta, ja que segons diu, el fet que els estats puguin prohibir les autoritzacions per a nous cultius modificats "soscava el mercat únic" i "és un precedent perillós". La precaució i la prudència fins ara aplicades alhora de negociar aquests temes van començar a debilitar-se en el marc de la novena ronda de negociacions del TTIP a Nova York, donat que aquest procediment de cautela ha suposat la pèrdua d’un important mercat per les exportacions agrícoles més importants dels EEUU (soja i blat de moro) i obre així els mercats europeus a les exportacions de transgèncis (un dels objectius del TTIP). El debat no és en va, ja que una quarta part dels cultius transgènics de la UE són a Catalunya, líder en transgènics.

La polèmica a la UE sobre els OGM fa més de dues dècades que va començar però només un estat hi ha apostat clarament: Espanya. El govern de José María Aznar va ser el primer a permetre cultivar blat de moro modificat genèticament el 1998, amb el suport de CiU, i actualment l’estat espanyol concentra el 91% dels conreus de blat de moro transgènic de tot Europa. El 2009, Som lo que Sembrem (aglutinant pagesos, organitzacions ecologistes i polítiques) va proposar una ILP, recolzada per més de 100.000 signatures, per prohibir el cultiu transgènic. El PSC, que llavors era al govern tripartit, conjuntament amb CiU i PP van escombrar la proposta.

Amb el Multireferèndum realitzat el 25 de maig del 2014 -la primera consulta considerada il.legal realitzada a Catalunya- a Bellpuig, de les 286 persones que van votar, un 91 % estaven en contra de cultivar cultius transgènics. Des de la CUP, considerem que la PAC i les lleis de lliure comerç a les què estem subjectes, no beneficien ni una alimentació saludable ni la biodiversitat dels cultius alimentaris. Tampoc afavoreixen un model pagès, ni la sobirania econòmica i productiva que tant anhelem amb la independència d’aquest país. A Bellpuig, precisament el dia 17 de novembre del 2015, al ple de l’ajuntament, es va votar per unanimitat una moció proposada per la CUP, en contra de l’aprovació i aplicació del TTIP. Un bon primer pas per aturar l’ofensiva neoliberal a nivell municipal (encara que sigui simbòlicament).