El passat 13 de setembre els docents de les Illes Balears van iniciar una vaga indefinida en rebuig de la política educativa del govern de Bauzà (PP).

Els mestres protestaven, entre d’altres, contra el polèmic decret de trilingüisme, el TIL - que discrimina el català a les escoles i que ha estat imposat sense negociació - i també contra la suspensió de tots els expedients sancionadors que es van iniciar - amb una clara intenció repressiva -  prèviament a la vaga i també posteriorment. A més, demanaven la retirada del projecte de decret de Convivència i la Llei de símbols, recuperar les plantilles i ràtios del professorat d’atenció a la Diversitat anteriors a les retallades, garantir les substitucions immediates de les baixes i que aquestes estiguin remunerades al 100%, contractar interins durant els mesos de juliol i agost i la retirada la LOMCE.

Al llarg de les diferents jornades de vaga el suport de la societat ha estat cada cop més nombrós. La caixa de resistència d’aquest docents en vaga ha rebut des de milers d’aportacions individuals (sense anar més lluny, les de les guardioles del Correllengua de Bellpuig d’enguany) fins a un gravat del Miró. Un dels punts culminant de la lluita va ser la manifestació realitzada a les diferents illes que va ser la més nombrosa de la història de les balears, fins a dia d’avui.

El passat 17 d’octubre varen decidir aturar la vaga indefinida però no la mobilització iniciada. A l’última assemblea realitzada el dissabte 26 d’octubre es va acordar fer vaga en dies assenyalats i continuar amb la campanya de no aprovació de les Programacions Generals Anuals (PGA), document de referència per als funcionament dels centres que inclou l’aplicació del TIL, per part dels claustres i els Consells escolars.